Com ens agrada riure de les pífies dels altres, tot i que molts cops sabem que són vergonyoses o fins i tot doloroses pels seus propis autors. Errare humanum est però fotre-se’n ho és més encara. Riem del que li ha passat a un amic, al que li va passar a un amic d’un amic, al que vam veure que li va passar a un individu de la tele…sempre tenim algú de qui riure. Com és de suposar, internet també ha entrat en aquesta dinàmica i ens ha ofert milers de documents escrits o bé gràfics per riure’ns dels altres, especialment de la seva estupidesa o bé mala sort. Dins d’aquest àmbit trobem les fotografies conegudes com a fail, que prové de l’anglès failure, és a dir, fallar, errar. Es tracta de fotografies on es mostra el resultat d’una errada o bé la propia errada en sí, indicant-nos amb un petit text quin tipus de fail és, on epic fail és la pitjor posició en el rànquing.
Failblog és el principal site dedicat a les fotografies fail i ens ofereix cada dia una petita selecció de les millors errades de la xarxa. Veiem-ne alguns exemples:
La xarxa és un medi on la multiplicació dels seus elements es produeix amb increible facilitat. Per posar un exemple podem dir que només cal que un blogger escrigui un post amb continguts trobats en un altre blog perquè aquest comenci a créixer i, si es dóna el cas, aparèixer de forma exponencial a milers de publicacions digitals. L’autoria de molts dels continguts i de les imatges queda nombroses vegades en el més absolut anonimat mentre aquest element s’expandeixen i modifiquen al llarg de la xarxa. En aquest sentit, la facilitat de modificació i posterior publicació d’aquests elements ha comportat l’aflorament de fenòmens de repetició i variació com poden ser els anomenats Demotivators.
Els Demotivators són pósters digitals que emulen i parodien el que es coneix com a motivational posters, un tipus de pósters molt estesos als paisos anglosaxons l’objectiu dels quals és motivar a la gent que els llegeixi a dur a terme una conducta positiva o reglamentària concreta. Per posar un exemple podem referir-nos al motivational poster anglès més conegut de la segona guerra mundial:
tot i així, els més coneguts i consequentment parodiats són els que comercialitza l’empresa americana Successories, dedicada a la impressió de pósters motivadors per als seus clients. Segons aquesta empresa, els seus productes aconsegueixen una millora dels resultats d’equips de treball, estudiants i altres ocupacions que requereixen esforç i perseverança en el seu desenvolupament. Tenir un póster d’aquests a la sala on esteu llegint aquest blog us hauria d’encoratjar a deixar de llegir blogs inútils i posar-vos a treballar de valent. Veiem-ne una mostra:
.
No és d’extranyar que hagi estat un blanc altament fàcil i, el que és més important, customitzable, per tal que milers de cibernautes de tot el món hagin dedicat el seu preciós temps a crear rèplique paròdiques d’aquests pósters, creant-se un dels fenòmens de repetició més estesos a la xarxa. Veiem-ne alguns exemples que, com tot en aquest medi, van des dels més inofensius fins als més ferotges:
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Per acabar, oferim a continuació una petita selecció de pàgines on podeu trobar tota mena de Demotivation posters:
Des de la seva aparició i amb l’avanç de les tecnologies digitals internet s’ha convertit en un gran magatzem d’informació de tot tipus. En aquest sentit, podem dir que la informació de tipus gràfica s’ha estès per tota la xarxa gràcies a la facilitat de la seva difusió i multiplicació. Obtenir una imatge és fàcil, qualsevol persona pot fer-ho amb una càmera digital, tant de fa deu anys com d’última generació. Es tracta d’una tecnlogia que, juntament amb la possessió d’un ordinador personal i de connexió a la xarxa, s’ha estès de forma ràpida i natural per tots els nivells socials i econòmics actuals. Han estat aquestes dues últimes tecnologies les que han permès que les imatges puguin difondre’s per tot el món, multiplicant-se en la majoria de casos de forma totalment descontrolada i aliena al propi propietari d’aquesta imatge. A la xarxa les imatges es perden i tornen a aparèixer, es modifiquen i es tergiversen, s’amunteguen i s’ordenen…estan sempre en un circuit dinàmic que permet que algunes siguin conegudes per milions d’usuaris o bé caiguin en el més absolut oblit, reduint-se en nombre fins al moment en què l’última d’aquestes és esborrada de l’últim servidor on estava allotjada.
Aquest és un tema que preocupa o provoca una gran curiositat a milers d’usuaris de tot el món. Si ha un descontrol total de la imatge a la xarxa, aleshores perquè no intentar fer una ordenació d’aquestes? es tracta, evidentment, d’una tasca pràcticament impossible però el cas és que molts usuaris han decidit aportar el seu petit grà de sorra per tal d’aconseguir-ho tot dedicant-se a cercar i ordenar les imatges dels temes que els agraden o que creuen que poden generar reflexió. O simplement per la fília per la imatge que els empeny a fer-ho, saltant-se qualsevol barrera lògica. Normalment es tracta de comunitats d’usuaris als quals els encanta entrar a les catacumbes de la xarxa per tal de trobar les imatges més insòlites o oblidades que s’han pujat. És fins i tot habitual que publiquin les imatges trobades en blogs cools-freaks del moment, lloc a partir del qual aquestes imatges rescatades poden assaborir una estimulant ressurrecció per tornar a entrar al mateix circuit que la resta i, qui sap, potser tornar a caure en l’oblit.
A Very Useless Blog hem volgut mostrar algunes de les pàgines relacionades amb aquest tema, cadascuna de les quals té els seus matissos i particularitats:
Explosions and Boobs
Explosions i tetes, més explícit impossible. Aquesta web de fàcil navegació ofereix als sibarites de la ciber-imatge una selecció de les millors fotografies de boles de foc i mamelles de la xarxa.
Una altra web on prima la sinceritat del nom. En aquesta pàgina podrem trobar imatges de operadors de bolsa al marge de la desesperació i amb les mans al cap. En un moment de crisi com l’actual la seva visita crida a la reflexió.
Hem trobat diverses pàgines dedicades a recopilar diferents tipus d’imatges de vida de la nostra espècie. Cadascuna està dedicada a un tema diferent, oferint-nos fotografies força quotidianes i de gran humanitat que segur que ens seràn familiars. No són imatges de Pulitzer ni d’un interès massa especial a primera vista, però la seva recopilació i presentació en un sol espai és potser la millor eina per plantejar-nos la seva raó de ser.
Sexy People Blog
Blog que recopila fotografies d’estudi antigues, amb un caire irremediablement kitsh i/o freak.
Un altre blog fotogràfic, aquesta vegada dedicat a recopilar fotografies de gent amb cares de no-felicitat. Cares de tedi, cansades, enfonsades, perdudes…però en cap cas de felicitat. L’explicació del blog no té desperdici: That’s what happens when photographers forget to tell people to say “cheeeeeeese”.
Aquesta pàgina permet als seus usuaris postejar imatges de postals de tot el món, més bizarres i marcianes impossible. És de l’autor del blog Sexy People.
Aquest està dedicat a recopilar tota mena d’imatges de la vida de la gent, especialment aquelles de fa força anys que els seus protagonistes potser es pensaven que no veurien mai més.
Com abans comentavem, hi ha milers d’usuaris dedicats a rescatar, recopilar i emmagatzemar imatges i altres tipus de documents audiogràfics contínuament, abocant-los en diverses pàgines web. Algunes d’aquestes, com les de l’apartat anterior, giren al voltant de temes foça concrets i intenten fer una classificació d’aquests documents. D’altres, com les que posem a continuació, basen el seu funcionament en un total descontrol de continguts per tal de mostrar als usuaris el màxim tipus de documents dels soterranis de la xarxa.
Després de tot aquest recull cal preguntar-nos sobre la utilitat d’aquestes webs. La imatge per la imatge és útil? podem treure conclusions profitoses després de veure aquests documents? o simplement ens serveixen per divertir-nos i perdre el temps quan hauriem de fer altres coses? si es tracta de webs que ens fan riure degut a la seva estrafolarietat, aleshores divertir-se és una pèrdua de temps? sempre?
Nosaltres no podem treure una conclusió precisa, suposem que cadascú pot fer la seva lectura.
Estas leyes, no tienen perdida. En ellas se ve hasta donde podria llegar el mundo del exceso, y nos advierte de no querer ser como el pais mas poderoso del mundo. Aqui se puede afirmar que ademas de corromper, el poder puede volver imbecil.
Tiempo, sin duda es lo que se ha invertido para redactar este listado de “cosas inútiles” y a la vez es tiempo el que se ha perdido en leerlo, sin duda el mismo redactor lo reconoce en el último punto señalando que algo inútil es leer esta lista.
Su siguiente obra será la construcción de la Torre de Hércules, aunque su fama le ha llevado más allá. «Mapfre me ha encargado que haga para ellos el puente de San Francisco», asegura. En su taller almacena más de doce mil palillos, «porque se han dejado de vender en los supermercados de la zona, y me he tenido que ir hasta A Coruña para comprarlos. Así que aprovecho el viaje».
Aquí tenim una mostra més de la inutilitat dels esforços que fa la gent per desmarcar-se de la resta. Quina funció té? ningú perd en aquest joc, és impossible. Ja no cal parlar de la seva funció ni de la seva utilitat si no del seu sentit, i doncs?
Very useless blog 